Blogia
sindicatodellong

Per aquells que vulguin probar.

Aquesta es la cronica de la meva primera experiencia amb el Downhill de veritat, i dic de veritat perque abans d'aquell dia, jo ja m'havia atrevit a probar a baixar alguns carrers força empinats, aixó si, amb poca traça i molt de perill. Tot va començar mirant la web www.zonagravedad.com on em vaig passar estones informant-me de tot tipus de dades relacionades amb el Longboard, mides,marques,riders...etc,etc. Va ser gracies al foro que hi ha en la web que vaig coneixer al Pedro, jo vaig posar un missatge demanant si algu volia patinar de tant en tant amb mi, vaig posar el meu telefon i ell em va trucar, Despres va venir una trobada amb una mica d'entrenament a un poligon i sobretot mes teorica de primera mà sobre Downhill, sempre t'estarè agrait Pedro...això no te preu. Vaig aprendre per exemple que els guants per desliçar son imprescindibles. M´ho vaig passar molt bé, pero alló nomès era una preparació mès per al dia assenyalat. La seguent trobada va ser per veure en directe que era allo d'el Downhill, el Pedro, el Santi, el Uri i el Jan van quedar a Llestarull per fer unes baixades un diumenge al matí, jo hi vaig anar amb la meva dona pero no m´hi vaig atrevir a baixar, volia veure-ho abans, i així va ser. Tots quatre baixaven amb els seus Longboards, jo els vaig fer de avantguarda amb la emisora i després de remuntador amb la furgo del Jan. Va ser alucinant veure-ho en persona per primera vegada, em preguntava com podien soportar la velocitat sabent que no portaben cap tipus de fre mecanic, nomes el seu coratge i el seu cos per vençer en aquesta lluita contra un mateix, les seves pors i la gravetat.

Encara em faig aquesta pregunta, però amb la diferencia que ara jo he probat, us ho explico a continuació.

Següent cap de setmana, diumenge al matí, l'spot escollit Llestarull. Hi som tots els habituals a mès de els germans Jarto (Bernat i Gerard), ens posem els trajes, proteccions i tot a punt. Jo començo a mourem sobre l'asfalt, el meu Longboard comença a agafar velocitat i tot i que es bastant pla en el primer tram, tots els demes, excepte en Pedro que es queda per donarme consells com un campió, em passen rapidament, jo porto unes rodes petites i uns coixinets molt antics, tot i així, en alguns trams, sento que corro massa. Si hagues de resumir en una paraula la sensació de la primera baixada diria por. Vaig estar practicament els 4km amb el peu a fora de la planxa frenant. pero ho vaig fer, vaig arribar abaix sa i estalvi, allà tots m'esperaven amb felicitacions. Va ser un moment inolvidable. Segona baixada, sense donarme gairebé conta, m'he acostumat a la velocitat, no molta, tot s'ha de dir pero comparat amb la primera baixada vaig volant, curva a curva m'animo mes,estic euforic i fins i tot crido d'alegria quan veig com obrint els braços aconsegueixo frenar una mica, desprès d'aquell descens van venir dos mes en aquell dia i les sensacions van ser cada vegada mes bones.    

Nomes puc dir una cosa, crec que se la resposta a la pregunta que em feia abans de probar el Downhill . La raó principal per suportar la velocitat i les pors son les sensacions, alguna cosa et fa emboixir i et transforma en un monstre que devora l'asfalt amb avidesa, en cada curva t'inclines i busques millorar l'anterior passada per sortir mes rapid, una mena d'euforia t'envaeix, els musculs es posen tensos mentres busques la postura mes aerodinamica que et llençi avall amb força. En aquest moment ets llum, energia, moviment pur i la teva ment es fora d'aquest mon, nomès hi ha aire al teu voltant, tot suceeix molt de presa i no hi ha temps per a la por, has vençut, has conegut la gloria, enhorabona, les pors nomès hi son al nostre cap.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres